1. Introducció

L'Open-SysClone és la ferramenta que, dins d'una aula, ens permet clonar les màquines d'una manera eficaç i precisa; d'aquesta manera s'obté el màxim rendiment de la xarxa i s'optimitza el temps de preparació de les classes. Amb aquesta ferramenta podem realitzar una imatge d'una màquina en un moment donat i restaurar-la quan, com i quantes vegades siga necessari sobre una o unes quantes màquines al mateix temps.

D'aquesta manera només hem de centrar-nos a preparar un equip amb el programari necessari, exportar-lo a la resta de l'aula, i treballar-hi sense por de desconfigurar-lo, ja que podrem tornar-lo a l'estat inicial, restaurant-lo en pocs minuts.

1.1. Preliminars

En un principi tot ve instal·lat per defecte en els servidors de LliureX; per la qual cosa podem accedir a l'aplicació a través del menú: Aplicacions -> Administració de LliureX -> Open-SysClone.

A més, podem comprovar que tenim tot el que és necessari instal·lat executant en un terminal del servidor:

sudo dpkg -l | grep open-sysclone

Si tot va bé observarem que tenim instal·lats aquests tres paquets:

• open-sysclone-system: instal·la la part relativa a la imatge que servirem per PXE i que ens servirà per a restaurar o realitzar una imatge d'una màquina.
• open-sysclone-server: instal·la les ferramentes en el servidor encarregades de preparar-lo per a les distintes opcions segons es decidisca en cada cas.
• opensysclone-gui: tal com indica, instal·la la part gràfica que ens permet interaccionar amb el programa de manera senzilla.

Si no tinguérem els tres paquets necessaris aleshores hem d'instal·lar-los. Per a fer-ho, en un terminal executem l'ordre següent:

sudo apt-get install open-sysclone-*

El control sobre l'Open-SysClone es pot realitzar, en aquest cas, sobre el servidor d'aula mateix o bé des d'un altre equip (per exemple el del professorat) que estiga dins de la xarxa de l'aula o tinga el servidor accessible des de la xarxa del centre, mitjançant el paquet opensysclone-gui.

2. Operacions

2.1. Inici de sessió

Per a començar hem d'identificar-nos en l'aplicació mitjançant un formulari els camps del qual, en part, són calculats de manera automàtica, per la qual cosa tan sols cal comprovar que els seus valors siguen correctes:

• Si s'executa des del servidor: l'usuari i el servidor no els modificarem, tan sols introduirem la contrasenya de l'usuari.
• Des d'un PC connectat a la xarxa de l'aula (professorat): introduirem un usuari amb permisos d'administració i la IP del servidor al qual ens volem connectar.

2.2. Creació d'una imatge

Utilitzarem l'opció Crea la imatge si el que volem és realitzar una imatge del disc dur instal·lat en una màquina i guardar-la en el servidor per a poder restaurar-la.

Les opcions que ens permet definir són les següents:

• Opcions avançades: en alguns casos, per motius relacionats amb la xarxa, es produeixen problemes en l'enviament del fitxer SQUASHFS que serveix per a carregar el sistema d'arrancada de l'Open-SysClone; de manera que per defecte s'utilitza TFTP. Gràcies a aquesta opció, podem seleccionar el protocol HTTP i evitar que l'arrancada es quede penjada sense carregar res.

• Nom de la imatge: definim el nom de la imatge o bé deixem «autohostname», amb la qual cosa el sistema li assignarà un nom compost de diversos paràmetres entre els quals la data i l'hora de la imatge.
• Disc dur ques'ha de clonar: és el disc del qual farem la còpia, aquest paràmetre no hem de modificar-lo, a menys que tinguem clar el que fem.
• Operació final: ací seleccionem el que farà la màquina després de ser clonada. Per defecte la pararem, encara que podem definir que es reinicie per a continuar treballant-hi en finalitzar l'operació.

Una vegada definits els paràmetres, hem de fer clic al botó Fet perquè el servidor estiga preparat per a obtindre i crear la imatge d'un client, prèviament instal·lat i definit al nostre gust, i només falta un xicotet i nou detall: el menú d'arrancada per PXE.

De manera que, arribats en aquest punt, anem al menú principal i triem l'opció Gestió del menú PXE:

Dins d'aquest menú tenim totes les entrades que el nostre servidor és capaç de mostrar en el menú d'arrancada per PXE. En la columna de la dreta es poden observar les opcions disponibles que no volem que es mostren i en la columna de l'esquerra aquelles que seran visibles i seleccionables quan arranquem els clients per xarxa, l'opció seleccionada per defecte és la que deixem en primer lloc.

En el nostre cas ens haurem de fixar que l'entrada que comença per OSC (Open-SysClone) estiga en la part de l'esquerra sense que importe l'ordre. De fet, recomanem que, en aquest cas, l'entrada no estiga en primer lloc ja que pot donar-se el cas que, si l'aula arrancara per xarxa, tots els clients farien una imatge en el servidor al mateix temps.

Tenim, també, una barra de temps on s'indica el temps d'espera que tindrà el nostre menú, en cas de no seleccionar cap entrada, fins a arrancar automàticament la primera.

Per a acabar polsem el botó Guarda.

Ja tenim el servidor completament preparat, així que ens desplacem al client (del qual volem obtindre una imatge), el connectem i seleccionem arrancada per PXE o per xarxa, segons les opcions que ens done el PC. (Si no estiguera configurada així per defecte, ho seleccionem en l'arrancada mateix de la màquina polsant alguna tecla o bé en la BIOS).

En les entrades que se'ns mostren, veurem una que comença per OSC i que, a continuació, detalla el que realitza (en aquest cas “Grava la imatge NOM_IMATGE” amb el nom que hem definit). Seleccionem aquesta opció i deixem que la tecnologia faça la resta, ja que a partir d'ací el procés és automàtic.

2.3. Restauració de la imagen en un equip (unicast)

Quan seleccionem l'opció Restauració de la imatge el que pretenem és que una imatge, creada anteriorment i guardada en el servidor, es restaure sobre un equip, alhora que elimina en aquest equip totes les dades que té actualment.

Les opcions que ens permet definir són les següents:

• Nom de la imatge: ens ofereix un llistat amb les imatges que té el servidor disponibles; triarem la que ens interesse en aquest moment.
• Disc dur sobre el qual s'ha de restaurar la imatge: per defecte és «sda», encara que si té dos o més discos instal·lats pot ser que hàgem de seleccionar un altre disc. Aquest paràmetre només hem de modificar-lo si estem segurs del que fem.
• Gestió del nom de l'ordinador: açò és necessari, ja que, en cas de no fer-ho, cada màquina clonada tindria sempre el mateix nom i produiria fallades o errors en la xarxa. D'entre les opcions que es mostren, seleccionarem la que més ens convinga, podem:
  • Mantindre el nom actual de la màquina
  • Calcular un nom nou i únic amb la IP de la màquina en ús
• Operació final: ací seleccionem el que farà la màquina després de ser restaurada. Per defecte la pararem, encara que podem definir que es reinicie per a continuar treballant-hi en finalitzar l'operació.

Una vegada configurades les opcions, polsem el botó Fet, amb la qual cosa tindrem el servidor preparat per a proporcionar la imatge als equips on vulguem bolcar-la. En aquest cas es realitzarà de manera individual perquè si posem diversos equips al mateix temps, consumiran recursos de xarxa, d'accés al disc dur del servidor, etc., i baixarà exponencialment la velocitat de transmissió de la imatge en processos superiors a tres o quatre equips al mateix temps.

Per als casos anteriors es recomana utilitzar el procés multidestinació, ja que obtindrem una optimització dels recursos. També és important ressaltar que l'Open-SysClone únicament permet un mode de treball, és a dir, no pot realitzar dues accions (restauració o creació d'imatge) al mateix temps.

Després d'açò, si ens desplacem a tots els equips en què hem restaurat la imatge i els arranquem o reiniciem, farem que arranquen per xarxa. (Si no estiguera configurada així per defecte, ho seleccionem en l'arrancada mateix de la màquina polsant alguna tecla o bé en la BIOS)

En les entrades del menú PXE que se'ns mostren, veurem una que comença per OSC i que, a continuació, detalla el que realitza (en aquest cas "Restaura la imatge en un equip NOM_IMATGE" amb el nom que hem definit). La seleccionem i deixem que la tecnologia faça la resta, ja que a partir d'ací el procés és automàtic.

2.4. Restauració d'una imagen en multidestinació (multicast)

Quan seleccionem l'opció Restauració de la imatge en multidestinació el que pretenem és que una imatge, creada anteriorment i guardada en el servidor, es restaure sobre més d'un equip alhora, així s'optimitzen al màxim els recursos que ens ofereix l'aula pel que fa a la xarxa, al servidor i a les màquines que s'han de restaurar.

Les opcions que ens permet definir són les següents:

• Nom de la imatge: ens ofereix un llistat amb les imatges que té el servidor disponibles; triarem la que ens interesse en aquest moment.
• Disc dur sobre el qual s'ha de restaurar la imatge: per defecte és «sda», encara que si té dos o més discos instal·lats pot ser que hàgem de seleccionar un altre disc. Aquest paràmetre només hem de modificar-lo si estem segurs del que fem.
• Gestió del nom de l'ordinador: açò és necessari, ja que, en cas de no fer-ho, cada màquina clonada tindria sempre el mateix nom i produiria fallades o errors en la xarxa. D'entre les opcions que es mostren, seleccionarem la que més ens convinga, podem:
  • Mantindre el nom actual de la màquina
  • Calcular un nom nou i únic amb la IP de la màquina en ús.
• Operació final: ací seleccionem el que farà la màquina després de ser restaurada en el servidor. Per defecte la pararem, encara que podem definir que es reinicie per a continuar treballant-hi en finalitzar l'operació.
• Clients que cal esperar: ací indiquem el nombre de clients que volem restaurar, de manera que l'OpenSysClone esperarà fins que estiguen totes preparats per a començar el procés.
• Temps màxim d'espera: hem d'indicar a l'OpenSysClone un temps màxim d'espera (definit en segons) perquè les màquines estiguen preparades per al procés de restauració. Si passat aquest temps no estan preparades totes les màquines, el procés es posa en marxa amb els equips que hi haja disponibles per a l'operació.

Amb totes les opcions definides polsem el botó Fet i tindrem preparat el servidor. Després d'açò, si ens desplacem a tots els equips en què hem restaurat la imatge i els arranquem o reiniciem, farem que arranquen per xarxa. (Si no estiguera configurada així per defecte, ho seleccionem en l'arrancada mateix de la màquina polsant alguna tecla o bé en la BIOS).

IMPORTANT: Tenim un temps màxim d'espera, abans que les dades per a la còpia comencen a executar-se, i que comença a comptar des que arriba el primer equip a la pantalla blava del partclone.

En les entrades del menú PXE que se'ns mostren, veurem una que comença per OSC i que, a continuació, detalla el que realitza (en aquest cas "Restaura la imatge en multidestinació NOM_IMATGE"amb el nom que hem definit). La seleccionem i deixem que la tecnologia faça la resta, ja que a partir d'ací el procés és automàtic.

2.5. Eliminació de l'opció d'arrancada en el menú PXE

Quan seleccionem l'opció Eliminació de l'opció d'arrancada en el menú PXE el que pretenem és eliminar l'entrada que crea l'Open-SysClone en el menú PXE, ja siga de creació o de restauració de la imatge.

En accedir a aquesta opció, únicament es mostra una opció (botó Elimina l'opció en el menú PXE) que realitza la tasca desitjada

2.6. - Recuperació de l'arrancada per PXE

Per defecte, el LliureX porta en el GRUB (menú d'arrancada) una entrada que executa el menú de xarxa PXE i que hi facilita l'accés, encara que en la majoria de màquines també es pot arribar a aquest menú seleccionant-lo directament des de la BIOS o bé en l'arrancada.

Des de LliureX hem vist que algunes màquines, que no tenen el menú GRUB del LliureX, no poden arrancar per xarxa directament des de la BIOS ni amb l'opció d'arrancada per xarxa. Per això, hi ha l'opció Recuperació de l'arrancada PXE que ens facilita el procés mitjançant la creació, a través de diversos dispositius, de ferramentes que ens permetran l'arrancada per xarxa i la càrrega del menú PXE.

Una vegada seleccionada l'opció Recupera l'arrancada PXE, fa una validació local per a poder executar les accions posteriors sobre els dispositius. Si executem l'aplicació directament en el servidor, aquesta validació és transparent, però en cas contrari, si ho fem des d'una màquina remota, necessitarem validar-nos amb un usuari local.

Els distints dispositius que es poden crear són els habituals en aquests casos:

• CD o DVD
• Disquet
• USB

Seleccionem una de les opcions, polsem el botó Fet i seguim les instruccions que apareixen en pantalla.

2.7. - Servei d'ISO per xarxa

L'opció Servei d'ISO per xarxa la utilitzarem per a poder servir per PXE imatges ISO i únicament és funcional quan l'Open-Sysclone s'executa en el servidor mateix. Si ho fem des d'una màquina remota aquesta opció estarà inhabilitada.

Les opcions amb què comptem en aquesta ocasió són:

• Nom dela imatge: és el nom que tindrà dins del menú PXE.
• Seleccioneu la imatge: amb aquesta opció s'obri un buscador del Nautilus amb el qual podem seleccionar la imatge ISO que volem compartir.

Una vegada s'ha configurat tot, polsem el botó Fet i el procés començarà.