Tipus de clients

1.1. Clients lleugers

1.1.1. Punt de partida

En situacions on es desitgen muntar aules informàtiques amb pocs recursos o es disposa d'aules amb equips obsolets que es desitjaria aprofitar amb la menor inversió possible, les solucions basades en clients lleugers solen ser una molt bona opció.

1.1.2. Infraestructura de Clients Lleugers

Una infraestructura basada en clients lleugers consistix en:

• un ordinador servidor, des del qual treballen tots els usuaris, a través de clients lleugers.
• Els dits clients, servixen com a interfície entre l'usuari i el servidor, al qual es connecten a través d'una xarxa local.

1.1.3. Què és un client lleuger?

En la seua concepció més clàssica, un client lleuger és un equip que utilitza un programari específic per a poder connectar-se a un servidor i treballar des d'este. Els equips que exercixen de clients lleugers poden ser ordinadors qualsevol, o fets a mesura per a funcionar com a clients lleugers. El client lleuger s'encarrega de gestionar així l'entrada i l'eixida de dades entre l'usuari i el servidor, sent este últim qui realitza totes les tasques relacionades amb el processament de la informació.

1.1.4. Qué avantatges tenen els clients lleugers?

• No es requerix manteniment en el client, ja que este es realitza des del servidor.
• L'administració és centralitzada, tenint un únic punt d'administració (el servidor) , per la qual cosa resulta un sistema més segur.
• Reducció de costos, tant quant a maquinari, ja que es pot aprofitar maquinari obsolet o ordinadors de baix cost, com en el programari, ja que moltes de les opcions disponibles s'oferixen amb llicències lliures.
• El consum d'energia és reduït, ja que els clients no disposen de disc dur, amb la qual cosa a més, es reduïx el soroll de les màquines.

1.1.5. Ús recomanat

En els clients lleugers, com s'ha comentat, la major part del processament es realitza en el servidor, per la qual cosa molts clients connectats poden provocar una sobrecàrrega d'este. Es recomana l'ús d'este tipus d'equips per a llançar aplicacions ofimàtiques, navegadors, o aplicacions educatives, tipus jclic.

1.1.6. Ús NO recomanat

No es recomana l'ús d'este tipus d'equips per a virtualización de màquines o processos que requerisquen un gran consum de recursos (processador, RAM disc dur, etc.) , com ara l'edició de vídeo o bases de dades pesades, entre altres.

1.2. Clients semi-lleugers

Els clients lleugers, com hem comentat, s'utilitzen com a interfície entre l'usuari i el servidor, gestionant l'entrada i eixida de dades, sent el servidor qui patix tota la càrrega de processament de la informació. Per a això, un client lleuger utilitza un sistema mínim per a arrancar el sistema, així com per a gestionar l'autenticació d'usuaris i l'inici de sessió. Per la seua banda, els clients semi-lleugers utilitzen un sistema complet per a l'arrancada i el funcionament. Per a això, i com aprofundirem més tard es requerix un *entorn chroot*, que no és més que un directori on s'ubica un sistema complet, creat a partir d'una rèplica (mirror) del repositori de paquets

Els clients semi-lleugers utilitzen la CPU i la RAM del propi client, de manera que alliberen el servidor d'esta càrrega. En este cas, el servidor s'encarrega d'oferir de manera remota i eficient el sistema complet amb què arrancaren els clients. Com veurem més avant, este sistema és una imatge de l'entorn chroot del que parlàvem, servida per mitjà del protocol NBD (Network Block Device) , que oferix als clients una mena de dispositiu de blocs (disc dur) amb el que arrancar a través de la xarxa.

Estos entorns chroot, poden ser tractats com a sistemes independents, amb la qual cosa admeten tot tipus de personalització i actualitzacions. D'altra banda, cabria mencionar els clients pesats o clients d'aula, que no són més que ordinadors d'escriptori (amb disc dur i el sistema instal·lat) , que utilitzen alguns recursos del servidor, majorment l'autenticació i l'emmagatzemament de fitxers.

1.2.1. Ús recomanat

Es recomana utilitzar clients semi-lleugers en equips amb:

• Almenys 512mb de ram
• Processador Pentium 4 o superior
• En casos que desitgem connectar maquinari específic com les PDI, i en este cas hauríem d'instal·lar el programari necessari en les imatges
• En situacions on el servidor de l'aula/centre tinga pocs recursos.

1.2.2. Inconvenients

• Al consumir els recursos del client es requereix una màquina amb recursos suficients per a treballar amb el S.O. i les aplicacions locals.
• La vida útil d'un client semi-lleuger es vorà limitada a els requisits del S.O. i aplicacions que s'utilitzen.

1.3. Qué utilitzar? Client lleuger o semi-lleuger?

En la següent taula veiem un resum de les principals característiques i diferències entre clients lleugers i semiligeros, que ens poden servir d'ajuda per a decidir-nos per un o altre tipus de client: