1. Introducció

Kmixtest és una eina l'objectiu de la qual és ajudar en la preparació d'exàmens escrits(en paper) que les i els alumnes han de completar perquè les professores i els professors els revisen després.

Aquest programa facilita les tasques del professorat, entre altres coses, perquè:

• Permet la generació de l'examen sense que es requerisca un editor de text; el fitxer PDF que en resulta es pot imprimir després per a obtindre les còpies que l'alumne o alumna haurà de completar.
• Unifica el format de les capçaleres; és possible guardar plantilles d'exàmens que continguen una capçalera predefinida, d'aquesta manera, només cal completar les preguntes que ha de contindre l'examen.
• Permet generar múltiples models d'examen, amb les mateixes preguntes però en un ordre diferent.
• Genera un fitxer PDF solucionari que es pot imprimir i que permet que el professorat realitze la correcció de manera més senzilla.

 

2. Interfície

En iniciar l'aplicació es presenta una finestra nova amb els components següents:

 

Les diferents accions relacionades amb l'ús dels fitxers que pot gestionar l'aplicació s'agrupen en el menú anomenat "projecte".

Des del menú “projecte” podem utilitzar les  accions següents:

• Nou: Genera un examen nou, i neteja la interfície si  ja n'hi ha elements introduïts.
• Carrega l'examen: Carrega un fitxer amb extensió “kmt”, que conté un examen prèviament guardat per l'aplicació; com a resultat l'aplicació es carrega amb tot el contingut de l'examen.
• Carrega una plantilla: Carrega un fitxer amb extensió “kmt”,  que pot contindre un examen complet o només un disseny de capçalera; com a resultat  l'aplicació només carrega la capçalera en l'examen actual.
• Guarda: Guarda el contingut actual de l'aplicació en un fitxer “kmt” si  no s'havia guardat en aquest format anteriorment.  Es mostra un quadre de diàleg que permet establir el nom del fitxer.
• Anomena i guarda: Guarda el contingut actual de l'aplicació en un fitxer “kmt”. Mostra obligatòriament un quadre de diàleg  on cal seleccionar el nom del fitxer de destinació.
• Ix: Força una eixida de l'aplicació sense guardar el contingut que en aquell moment tinga l'aplicació.

Les opcions relacionades amb l'examen que  s'està generant  s'agrupen en el menú anomenat  "Mesclador".

Des del menú “mesclador” podem utilitzar les accions següents:

• Configura la capçalera: obri un editor per a la configuració del disseny i del contingut que ha d'aparéixer com a capçalera del document examen.
• Configura l'eixida: estableix les diferents opcions que permet el programa per a generar models d'examen
• Genera mescla: Repeteix  una mescla aleatòria sobre les preguntes que en aquell moment conté l'examen en cas de no estar satisfets amb el resultat que hem previsualitzat anteriorment.

Les opcions relacionades amb la previsualització i  impressió de l'examen s'agrupen en el menú anomenat  "Imprimeix".

Des del menú “Imprimeix”, podem accedir a les següents accions:

• Previsualització de la impressió: obri un diàleg mitjançant el qual podem veure quin serà el resultat del fitxer PDF  que es generarà.

Des del diàleg, és possible ajustar paràmetres com ara el format o l'orientació de la pàgina, així com la impressió directa del contingut.

• Imprimeix l'examen: genera el fitxer PDF amb els diferents models d'examen configurats i amb capçalera.

El programa permet generar exàmens que continguen un nombre il·limitat de preguntes de tres tipus diferents:

• Pregunta simple: un tipus de pregunta mitjançant la qual el professor o la professora proposa  que l'alumne desenvolupe l'enunciat de la pregunta en un espai lliure, situat després de l'enunciat.
• Pregunta de test: un senzill qüestionari  que proposa un conjunt determinat de respostes a una pregunta; l'alumna o  l'alumne ha de marcar quina o quines són les correctes (o falses).
• Activitat d'unir: un qüestionari que presenta opcions en dues columnes de forma desordenada i que proposa que l'alumne o l'alumna enllace cada opció del costat dret amb la resposta correcta del costat dret. 

La interfície del programa presentarà les diferents preguntes introduïdes així com les opcions d'aquestes en la zona del llistat de preguntes, en el costat esquerre de l'aplicació.

Les diferents preguntes s'acumulen per ordre d'introducció en el panell llistat de preguntes, encara que hem de tindre en compte que aquest ordre no representa l'ordre en què apareixeran les preguntes en l'examen generat.

Aquest panell mostra quatre columnes anomenades “Ordre”, “Fixada”, “Enllaçada” i “Títol”,  amb el següent contingut:

• Ordre: conté controls  per a moure un element cap amunt o cap avall en el llistat.
• Fixada: conté una casella  per a establir que  aquesta pregunta ha d'aparéixer en l'examen en aquesta posició  de forma fixa i obligatòria.
• Enllaçada: conté una casella on establir que aquesta pregunta i la següent han d'aparéixer juntes i en l'ordre que apareix en el llistat. Si es desitja forçar una posició d'aquestes preguntes, aquesta opció ha de ser combinada  amb la casella “Fixada”.
• Títol: un breu començament del'inici del títol configurat en la pregunta, per a la seua ràpida identificació en el llistat.

Les diferents preguntes introduïdes es completaran i configuraran amb les diferents opcions que cadascuna d'elles oferisca mitjançant de les opcions que es mostraran a la part dreta de l'aplicació, a la zona de contingut.

Quan no hi ha cap pregunta o encara no ha estat seleccionada prèviament, aquesta zona es mostra sense contingut.

 

3. Generació d'una capçalera

Una prova d'examen generalment ha de contindre una capçalera a la primera pàgina que identifique la prova i els gustos del professor o els requeriments del centre d'estudis poden condicionar el format.

Quan utilitzem l'opció: Mesclador »Configura  la capçalera, un diàleg ens permet dissenyar una capçalera per al document.

 

El diàleg ens ofereix controls per a l'organització d'elements, ordenats en forma de columna a la part dreta del diàleg; i a la part inferior, ordenats en línia, es presenten controls per a la introducció dels diferents elements que pot contindre una capçalera.

Mitjançant d'aquest diàleg podem representar una graella d'elements que conformen el contingut de la nostra capçalera, per a això cal utilitzar els diferents controls que ens proporciona el diàleg amb les funcionalitats següents:

 

Configurador de la malla: Permet establir la quantitat de divisions o zones que ha de contindre la capçalera i en què es poden introduir elements o bé es poden utilitzar a manera de separador.

Aquest control especifica, mitjançant dos controls lliscants la quantitat de files i columnes  que utilitzarem, inicialment establit a 1x1. A mesura que es canvien aquests lliscadors, el panell de vista prèvia de la capçalera s'ajusta per a mostrar la nova organització.

 

Accions sobre cel·les: permet realitzar unions entre diferents cel·les seleccionades per així afinar millor el format final de la distribució d'elements en la malla.

Si la cel·la seleccionada, havia esta unida anteriorment, mitjançant el control de separar es torna a deixar amb la forma original que presentava en la malla.

Per a la realització d'unions o separacions de les cel·les, aquestes han d'estar buides, és a dir, sense contingut afegit. Així també si volem canviar algun element anteriorment introduït, prèviament haurem de buidar la cel·la mitjançant el control "bolca".

Un vegada establit el disseny que presentarà la capçalera, i perquè oferisca la utilitat a la qual va destinada, ha de ser emplenada amb elements que permeten representar l'estil del centre o el desig de professor, per a això cal utilitzar les diferents accions d'inserció que es mostren en la part inferior del diàleg de configuració de capçalera com botons que es poden clicar.

Los diferents elements que es poden inserir, presenten les  característiques següents:

• Text: permet la introducció d'un text determinat mitjançant un quadre de diàleg d'edició de text que es mostra quan l'usuari prem el botó d'acció. Si la cel·la ja conté un text introduït prèviament, permet l'edició d'aquest.
• Imatge: mostra un diàleg de selecció de fitxer per a incrustar una imatge en la cel·la seleccionada. Aquesta imatge canviarà de mida en cas que la mida original siga inadequada per a una organització homogènia de la capçalera, i conservarà sempre les proporcions de la imatge originaI.
• Nom de l'estudiant: permet la introducció ràpida d'un camp i d'un buit on l'estudiant ha d'escriure el seu nom i així identificar qui ha realitzat la prova.
• Grup: Permet la introducció ràpida d'un camp i d'un buit que s'ha de completar amb la referència del grup al qual va destinada la prova.
• Data: Permet la introducció ràpida d'un camp i d'un buit que s'ha de completar amb la data en què la prova  es realitza.

Posteriorment a la introducció d'elements, aquests es poden alinear com es desitge en la cel·la amb les accions d'alineació. 

Inicialment els elements són introduïts amb alineació centrada, que es pot canviar posteriorment per una altra; l'alineació actual en una cel·la sempre presentarà el botó d'acció corresponent inhabilitat

Una vegada que el disseny de capçalera ja estiga especificat, caldrà acceptar el quadre de diàleg perquè els canvis queden emmagatzemats en l'examen actual.

Si el diàleg és cancel·lat, els canvis no es guardaran i no es mostrarà la capçalera actualment configurada.

 

4. Un primer examen

Per a documentar les diferents accions que disposa l'aplicació confeccionarem un examen de prova on utilitzarem tots els tipus de preguntes; en el procés comentarem totes les particularitats relacionades amb el que es realitze.

Cal començar afegint una pregunta de qualsevol tipus que es desitge, en aquest cas es començarà pel primer tipus de pregunta, "pregunta simple", que representa un text lliure seguit d'un buit perquè l'alumne responga.

 

Cal recordar que el fet que la pregunta s'inserisca i aparega en la llista com la "pregunta en la fila u" no implicarà necessàriament que aquesta pregunta aparega en la primera posició, però aquestes característiques són explicades un poc més endavant.

Quan s'ha premut el botó, una pregunta nova s'afegeix a l'examen i apareix representada en la llista de preguntes a la part dreta de la interfície.

Inicialment, només això ha canviat en el programa, no obstant aquesta pregunta encara no està completa, per a poder completar aquesta pregunta serà necessari establir elements com el títol que ha de presentar i què mostra la pregunta o prova que realitza el professor perquè l'alumne responga o desenvolupe.

Per a procedir a completar la pregunta, cal seleccionar amb el ratolí el títol de la pregunta en el llistat de preguntes, que inicialment només està complet amb el text del tipus de pregunta introduït, en aquest cas "pregunta simple", això fa que es mostre, a la part dreta de l'aplicació, el panell per a configurar la pregunta i els possibles paràmetres disponibles.

 

Una vegada es mostra la configuració de la pregunta, en la part superior de panell dret tenim les diferents accions que poden configurar-se en la pregunta en forma d'una barra d'icones que es poden clicar.

Algunes d'aquestes accions són comuns entre diversos tipus de preguntes i algunes són especifiques del tipus de pregunta.

Per al cas d'una pregunta tipus “pregunta simple”  es presenten les accions següents:

• Incloure una imatge que acompanyarà la pregunta. Aquesta imatge serà redimensionada per a ser mostrada a la part dreta de la pregunta quan es represente en paper, fitxer PDF en aquest cas. La imatge serà redimensionada sense perdre les proporcions per a una representació òptima.
• Eliminar la imatge incrustada, només estarà activa en el cas que una imatge s'haja incrustat prèviament.
• Bloquejar l'edició de la pregunta per a protegir-la de canvis accidentals.
• Desbloquejar l'edició de la pregunta  i permetre l'edició dels elements.
• Lliscador per a establir el nombre de línies lliures que  ha d'acompanyar la pregunta perquè l'alumna o l'alumne responga.
• Acció per a amagar la configuració i tancar-la-la; això no elimina el contingut emplenat en aquest moment.

El títol és pot modificar mitjançant el quadre de text que es mostra com a primer element editable de la configuració de la pregunta.

Si s'inclouen imatges, aquestes es mostren en el fons del panell de configuració de la pregunta. Aquestes són redimensionades per a acomodar-se en el quadre de configuració i no correponen a la grandària final que tindrà la imatge en la pregunta; la grandària final  es calcula automàticament per a mostrar-se correctament.

Com a element final, a manera informativa, es mostra la quantitat de línies configurades que es deixen com a espai buit per a la resposta.

Inserció d'una nova pregunta que s'ha configurat amb un text, una imatge i deu línies per a la resposta.

 

Inserció  d'una  pregunta nova amb el títol, aquesta vegada sense imatge i  amb només cinc línies buides.

Podem veure que la llista de preguntes incloses en l'examen en conté tres, podem comprovar el contingut de cadascuna d'elles fent clic amb el ratolí sobre el seu títol en el llistat de preguntes.

Ara que ja s'han introduït diverses preguntes a l'examen, pot ser interessant plantejar algunes qüestions referents a com el programa presenta la seua funcionalitat.

Atés que Kmixtest té com a objectiu generar models d'examen en els quals es puga alternar l'ordre de les preguntes entre els diferents models, pot ser necessari que algunes preguntes mantinguen un ordre entre elles, perquè d'altra manera no és possible respondre.

Per exemple: un problema configurat com a preguntes independents i presentades en ordre, perquè una resposta té en compte el resultat de l'apartat anterior. O bé, preguntes que, per la dificultat, es requerisca que siguen presentades necessàriament una abans que una altra.

Per a aquests casos es pot especificar, a través de la llista de preguntes, dues característiques:

• Preguntes “Fixades”: una pregunta fixada, és aquella que apareixerà en l'examen forçosament en la posició que ocupa en la llista. No es podrà alterar l'ordre d'aquesta pregunta quan aleatòriament es generen els diferents models d'examen.
• Preguntes “Enllaçades”: són aquelles que han d'estar agrupades en qualsevol model d'examen generat i en el mateix ordre en què estan enllaçades.

Un grup de preguntes enllaçades, pot alterar el seu ordre entre els diferents models generats, per això, si es desitja que a més de mantindre l'agrupació de les preguntes, apareguen en alguna posició concreta de l'examen, aquesta característica ha de ser combinada amb la de “preguntes fixades” en qualsevol o en totes les preguntes que conformen el grup.

En aquest examen d'exemple s'ha aplicat la característica de "pregunta enllaçada" a les dues primeres preguntes ( la segona ha de ser preguntada després de la primera).

Perquè siga possible, s'ha fet clic amb el ratolí  en la fila u, en la columna “Enllaçada” de la pregunta.  Atés que  la pregunta no tenia prèviament cap enllaç i  que aquests enllaços impliquen un mínim de dues preguntes, la pregunta seleccionada i la posterior s'enllacen i es mostren en la taula com a enllaçades.

Amb aquest ajust, aquestes preguntes han d'aparéixer juntes en qualsevol model d'examen. No obstant això, podem comprovar que la pregunta que s'ha creat en la posició tres és més simple que les introduïdes prèviament i que també hauria d'estar enllaçada a les anteriors.

Si férem clic sobre la columna "Enllaçada" de la pregunta tres,  aquesta es vincularia a les anteriors, però en la tercera posició, la qual cosa no seria correcta perquè necessitem que, en ser més simple que les anteriors, aparega la primera del grup. Per  aquest motiu, haurem de situar la pregunta tres en el primer lloc de la llista.

Per a reposicionar la pregunta tres en el primer lloc, abans que les altres, hem d'utilitzar els controls de la primera columna de la fila de la pregunta que desitgem reposicionar (la tres) i hem de moure la pregunta cap a posicions superiors o inferiors. En aquest cas, desitgem moure la pregunta a una posició superior i caldrà fer clic en el primer control, la qual cosa provocarà que la pregunta se situe en una posició superior en la llista.

 

Es pot comprovar que s'ha situat la pregunta en una posició superior i ara apareix en el primer lloc, atés que ha saltat el grup de preguntes que no  es pot separar.

Ara ja es pot afegir al grup de preguntes enllaçades, on apareix com la primera del grup. Per a fer-ho, cal clicar en la columna "Enllaçada". Així, ara conformen un grup de tres preguntes que no pot ser separat.

Les següents preguntes que ens interessa posar en l'examen són més pràctiques i estan relacionades amb el contingut d'aquestes preguntes més teòriques, per tant ens interessa que aquestes preguntes que han sigut agrupades apareguen primer en els diferents models d'examen, ja que no volem que els exercicis de les preguntes apareguen abans que les preguntes teòriques.

Per a establir que les preguntes enllaçades siguen les primeres preguntes dels models d'examen, fixarem una pregunta en l'ordre que desitgem que aparega i ,com estan agrupades, en la pràctica totes apareixeran en la posició en què estan en la llista.

 

Posteriorment decidim que continuem amb la introducció d'una nova pregunta...

No obstant això, pot ser que en algun moment introduïm algun tipus de pregunta que no siga el correcte, llavors podem eliminar-la fent-hi clic amb el botó dret del ratolí (es mostra un menú contextual que ens ofereix l'acció d'eliminar una pregunta).

 

Ara passem a incorporar algunes preguntes de tipus test, per a això utilitzem el botó corresponent de la barra superior.

De manera similar a les preguntes anteriorment introduïdes, una pregunta de tipus test presenta una barra d'accions que la configuren.

Les accions disponibles per a preguntes de tipus test, són les següents:

• Afegir una nova opció de resposta, atés que és una pregunta de tipus test, aquest botó permet introduir una quantitat d'opcions determinades com a possibles respostes.
• Eliminar l'última opció de resposta introduïda en el cas que hi haja opcions de resposta introduïdes.
• Incloure una imatge que acompanyarà la pregunta, aquesta imatge  es redimensionarà perquè aparega en la part dreta de la pregunta quan siga representada en paper, fitxer PDF en aquest cas. La imatge canviarà de mida sense perdre les proporcions per a una representació òptima.
• Eliminar la imatge incrustada, només estarà activa en el cas que una imatge haja sigut incrustada prèviament
• Bloquejar l'edició de la pregunta per a protegir-la de canvis accidentals.
• Desbloquejar l'edició de la pregunta i permetre l'edició dels elements.
• Control lliscant per a establir el nombre de respostes vàlides que conté la pregunta de test, inicialment configurat per a una sola resposta vàlida d'entre les que es desitge introduir. Per a augmentar el valor, es mourà el lliscador fins al màxim de les preguntes introduïdes.
• Acció per a amagar la configuració i tancar-la; això no elimina el contingut  que ja s'ha introduït.

La manera d'emplenar el títol de la pregunta és similar a les ja introduïdes en l'aplicació. Aquest tipus de pregunta, però,  permet introduir opcions de resposta d'entre les quals l'alumna o l'alumne ha de marcar  les correctes

Quan introduïm opcions, aquestes s'acumulen en la part inferior del panell de configuració de la pregunta.

Aquestes opcions de resposta, poden contindre imatge, text, o imatge amb text.

Per a introduir el text, es completarà el quadre de text que inicialment apareix buit.

Per a afegir una imatge a l'opció, hem de prémer el botó d'Afig imatge que acompanya a cada opció introduïda al costat del quadre d'edició de text. Un diàleg ens permetrà triar un fitxer d'imatge per a incrustar-lo al costat de l'opció de resposta. Una vegada incrustada, la imatge passarà a substituir la icona que obria el diàleg d'introducció d'imatge.

En cas de voler eliminar una imatge prèviament incrustada en una opció, tan sols hem de fer-hi clic perquè aquesta quede una altra vegada eliminada de l'opció.

En la part de la dreta de la línia que configura l'opció, trobem unes marques que adverteixen que no s'ha especificat la resposta correcta d'entre les opcions configurades. Segons el nombre de respostes vàlides que hagen sigut especificades amb el  lliscador, han de marcar-se les opcions vàlides d'entre les introduïdes.

Per a establir una opció com a vàlida, cal prémer la marca en roig, just a la dreta del quadre d'edició de text de l'opció, i aquesta canviarà a una marca de verificació, en verd, que indica que la pregunta és correcta i les altres no ho són.

En el cas que hi haja mes d'una resposta correcta que calga especificar, les restants opcions encara mostraran una marca que adverteix que encara cal fixar més respostes com a vàlides.

En el cas que activem per error la marca en una opció que no siga la desitjada, com es pot veure en la imatge anterior, es pot realitzar l'operació inversa, fent clic una altra vegada sobre la marca que indica pregunta correcta perquè aquesta siga desmarcada i puguem marcar-hi la resposta correcta.

 

Si volem eliminar una de les opcions introduïdes, utilitzarem l'últim element, el més a la dreta de la línia que configura l'opció de test; si premem la icona “-” en roig,  s'eliminarà l'opció de la resposta de la llista.

Ara introduirem una pregunta d'un nou tipus, activitat d'unir.

Aquest tipus de pregunta, és similar a les preguntes de tipus test, també té opcions de resposta configurades. No obstant això, en aquest tipus totes les opcions de resposta són vàlides i el que es pretén és que l'alumne relacione conceptes o l'opció més adequada per a cadascun dels elements que es mostren de forma enfrontada i en ordre aleatori.

Les opcions de configuració per a aquesta mena de preguntes són les següents:

 

• Afegir una nova opció per a enllaçar elements.
• Eliminar l'última opció d'enllaçar elements introduïda en el cas que hi haja opcions prèviament introduïdes.
• Incloure una imatge que acompanyarà la pregunta. Aquesta imatge es redimensionarà per a ser mostrada en la part dreta de la pregunta quan siga representada en paper, fitxer PDF en aquest cas. La imatge redimensionada no perdrà les proporcions per a una representació òptima.
• Eliminar la imatge incrustada, opció que només estarà activa en el cas que una imatge haja sigut incrustada prèviament.
• Bloquejar l'edició de la pregunta per a protegir-la dels canvis accidentals.
• Desbloquejar l'edició de la pregunta per a permetre l'edició dels elements.
• Acció per a amagar la configuració i tancar-la. Això no elimina el contingut  que ja s'ha introduït.

Com es pot observar, les opcions són similars a les de les preguntes de test anteriorment descrites.

Una pregunta de tipus “activitat d'unir” presenta el següent aspecte una vegada completada amb algunes opcions.

Cal fer notar, que quan es configuren les opcions per als elements a unir, s'han de completar en la mateixa opció els elements que estan relacionats, encara que després, en el model generat, es desordenaran aleatòriament perquè així tinga sentit l'activitat d'unir que és presentada a l'alumne.

 

De manera similar a les opcions de preguntes de tipus test, aquestes opcions per a relacionar elements, poden constar de text, imatges, o text amb imatge en qualsevol dels dos costats que s'han de relacionar.

La manera d'introduir les imatges és similar a la de les opcions de les preguntes de tipus test anteriorment descrites. En fer clic en la icona d'Afig imatge, es presenta un quadre de diàleg per a seleccionar una imatge que posteriorment substituirà la icona. Podrem eliminar la imatge seleccionada fent-hi clic. 

Introducció d'opcions encara sense imatges seleccionades

Introduccció d'opcions amb imatges seleccionades

Així doncs i a manera resum, podem introduir un parell de preguntes addicionals, i comentar com s'han configurat:

Es pot comprovar que és una pregunta del tipus “pregunta de test” perquè té opcions de les quals caldrà seleccionar-ne dues correctes de les tres existents. La pregunta contindrà un text sense imatge com a enunciat i com a possibles opcions de resposta sol es presenta una imatge en cada opció, les dues inferiors són les vàlides, encara que en l'examen generat puguen aparéixer en qualsevol posició.

Una altra pregunta introduïda en el programa:

 

S'ha introduït una pregunta del tipus “activitat d'unir” perquè presenta opcions de resposta en les quals han de ser enllaçadess les dues parts dels conceptes. En aquest cas, la part esquerra dels conceptes són imatges mentre que en la part dreta dels conceptes, són textos. En l'examen apareixeran els diferents conceptes de manera desordenada perquè l'alumne els enllace correctament.

En general, l'examen, segons aquesta vista, contindrà huit preguntes, i en cadascun dels models que es trie generar, les tres preguntes inicials seran les mateixes, les altres preguntes tindran l'ordre alterat aleatòriament.

 

 

5. Generació de l'examen

Quan es disposa de l'examen complet amb les preguntes corresponents i es desitja generar el fitxer PDF per a poder imprimir-lo, s'ha de seleccionar quants models són necessaris en el resultat final.

Per a seleccionar el mode de generació del fitxer, cal seleccionar l'opció del menú superior de l'aplicació Mesclador » Configuració d'eixida.

El diàleg presenta les següents opcions:

• Selecció del nombre de models que aleatòriament mesclaran les preguntes.
• Si cal  (o no) alterar a més de l'ordre de les preguntes, l'ordre de les possibles respostes de les preguntes “tipus test”; en les activitats d'unir és obligatori.
• Si es desitja (o no) generar també un examen a manera de solucionari de cada model.

Una vegada configurada l'eixida del programa, només queda obtindre els fitxers amb els models d'examen i els solucionaris si així s'ha seleccionat; per defecte, estarà inclòs.

Es pot procedir a previsualitzar com serà el resultat final de l'examen i possiblement si es desitja canviar opcions sobre la configuració de paper (grandària) o impressió (vertical o horitzontal), des del menú:

Imprimeix » Previsualització de la impressió

 

Es mostra un diàleg que mostra una previsualització del fitxer que s'ha generat:

• S'inclou una lletra majúscula al cantó superior dret que mostra en cada pàgina el model al qual correspon.
• S'inclou la capçalera tal com s'ha dissenyat  mitjançant l'aplicació.
• S'inclouen les diferents preguntes incloses de manera aleatòria segons els paràmetres que han sigut configurats.
• S'inclou, en el peu de pàgina, les pàgines numerades amb el format “X/I” sent “X” el nombre de pàgina i “I” el total de pàgines.
• En el document estan concatenats tots els models d'examen que s'hagen configurat, per a facilitar una impressió del mateix nombre de còpies per a cada model.
   

Una vegada revisada la generació d'aquest examen i ajustat alguns dels paràmetres de paper, si es desitja, des d'ací, es pot imprimir el que es previsualitza.

+Si en la previsualització es mostra un ordre de preguntes que no és l'adequat o no agrada a la professora o al  professor pel motiu que siga, pot tancar-se aquest diàleg i seleccionar des del menú: Mesclador » Genera mescla per a realitzar una nova mescla de preguntes.

Quan es desitge generar els fitxers PDF d'examen i solucionari, si així es va seleccionar, es prem l'opció del menú: Imprimeix » Imprimeix l'examen.

Quan s'està generant el fitxer d'eixida, se sol·licita, mitjançant un quadre de diàleg, el nom del fitxer de destinació. Una vegada seleccionat,s'ha de processar i deixar en la ruta seleccionada. En finalitzar, un diàleg d'avís mostrarà la confirmació que el procés ha acabat.

 

 

 

6. Resultats

A continuació es mostren unes captures del resultat  en el fitxer PDF obtingut:

Es veu que les preguntes no apareixen en el mateix ordre que l'introduït en l'aplicació.

Les preguntes contenen imatges o textos inclosos en l'aplicació.

També es pot veure que l'ordre de les respostes tant de les preguntes “tipus test” i “activitat d'unir” han sigut aleatòriament canviades, concretament en aquest model, anomenat “model A”.

 

Es pot comprovar que encara que el fitxer PDF conté més pàgines, la pàgina mostrada és l'última (4) del model generat, el qual conté huit preguntes que ocupen un total de 4 pàgines, tot indicat al peu de les pàgines.

Si comprovem les següents pàgines del document, podem observar el següent model, en aquest cas anomenat  “model B”, que conté el mateix nombre de pàgines però amb les preguntes en un altre ordre.

 

Una mostra del resultat del fitxer solucionari:

Per a facilitar la correcció amb el  solucionari al costat, el fitxer solucionari presenta el mateix contingut i forma que els models d'examen, així la correspondència és idèntica.

El títol de les preguntes està més clar per a ressaltar les respostes.

El solucionari corresponent a les preguntes de tipus “activitat d'unir” es mostra amb lletres majúscules que han d'estar unides per a ser donades per vàlides.

El solucionari corresponent a les preguntes de tipus “pregunta test” es mostra amb les opcions vàlides  en color verd i un poc ampliat amb una marca de pregunta correcta, mentre que les preguntes errònies es mostren amb un tipus de lletra de menor grandària, en color roig i una aspa que representa una resposta no vàlida.