1. Introducció

A LliureX trobem tres tipus de clients: lleugers, semilleugers i pesats. La elecció d'un tipus o altre vindrà definida per diversos factors com ara la potència del servidor, dels ordinadors clients o la infraestructura de la xarxa.

2. Clients lleugers

2.1. Punt de partida

En situacions en què es desitja muntar aules informàtiques amb pocs recursos o es disposa d'aules amb equips obsolets que es voldrien aprofitar amb la menor inversió possible, les solucions basades en clients lleugers solen ser una molt bona opció.

2.2. Infraestructura de clients lleugers

Una infraestructura basada en clients lleugers consisteix en:

• Un ordinador servidor, des del qual treballen tots els usuaris, a través de clients lleugers.
• Els clients, serveixen com a interfície entre l'usuari i el servidor, al qual es connecten a través d'una xarxa local.

2.3. Què és un client lleuger?

En la seua concepció més clàssica, un client lleuger és un equip que utilitza un programari específic per a poder connectar-se a un servidor i treballar des d'ací. Els equips que exerceixen de clients lleugers poden ser ordinadors qualssevol, o fets a mida perquè funcionen com a clients lleugers.

El client lleuger s'encarrega de gestionar l'entrada i l'eixida de dades entre l'usuari i el servidor, i és el servidor el que realitza totes les tasques relacionades amb el processament de la informació.

2.4. Quins avantatges tenen els clients lleugers?

• No es requereix manteniment en el client, ja que es realitza des del servidor.
• L'administració és centralitzada, amb un únic punt d'administració (el servidor), per la qual cosa resulta un sistema més segur.
• Reducció de costos, tant quant a maquinari, ja que es pot aprofitar maquinari obsolet o ordinadors de baix cost, com en el programari, ja que moltes de les opcions disponibles s'ofereixen amb llicències lliures.
• El consum d'energia és reduït ja que els clients no disposen de disc dur, amb la qual cosa, a més, es redueix el soroll de les màquines.

2.5. Ús recomanat

En els clients lleugers, com s'ha comentat, la major part del processament es realitza en el servidor, per la qual cosa molts clients connectats poden provocar una sobrecàrrega del servidor. Es recomana l'ús d'aquest tipus d'equips per a executar aplicacions ofimàtiques, navegadors, o aplicacions educatives de tipus jClic.

2.6. Ús NO recomanat

No es recomana l'ús d'aquest tipus d'equips per a virtualització de màquines o processos que requerisquen un gran consum de recursos (processador, RAM disc dur, etc.), com ara l'edició de vídeo o bases de dades pesades, entre altres.

3. Clients semilleugers

Els clients lleugers, com hem comentat, s'utilitzen com a interfície entre l'usuari i el servidor: gestionen l'entrada i l'eixida de dades, i és el servidor el que pateix tota la càrrega de processament de la informació. Per a això, un client lleuger utilitza un sistema mínim per a arrancar el sistema, així com per a gestionar l'autenticació d'usuaris i l'inici de sessió.

En canvi, els clients semilleugers utilitzen un sistema complet per a l'arrancada i el funcionament. Per a això, i com aprofundirem més tard, es requereix un entorn chroot, que no és més que un directori on s'ubica un sistema complet, creat a partir d'una rèplica (mirror) del repositori de paquets.

Els clients semilleugers utilitzen la CPU i la RAM del client mateix, de manera que alliberen el servidor d'aquesta càrrega. En aquest cas, el servidor s'encarrega d'oferir de manera remota i eficient el sistema complet amb què arrancaran els clients. Com veurem més avant, aquest sistema és una imatge de l'entorn chroot de què parlàvem, servida per mitjà del protocol NBD (Network Block Device), que ofereix als clients una mena de dispositiu de blocs (disc dur) amb el qual poden arrancar a través de la xarxa.

Aquests entorns chroot es poden tractar com a sistemes independents, amb la qual cosa admeten tot tipus de personalització i actualitzacions.

3.1. Ús recomanat

Es recomana utilitzar clients semilleugers en equips amb:

• Almenys 1GB de RAM.
• Processador Pentium Dual Core o superior.
• En aquells casos en què desitgem connectar maquinari específic com les PDI (en aquests hem d'instal·lar el programari necessari en les imatges).
• En situacions en què el servidor de l'aula/centre tinga pocs recursos.

3.2. Inconvenients

• Com que es consumeixen els recursos del client es requereix una màquina amb recursos suficients per a treballar amb el S.O. i les aplicacions locals.
• La vida útil d'un client semilleuger es veurà limitada als requisits del S.O. i les aplicacions que s'utilitzen.

4. Clients pesats

 
D'altra banda, cal mencionar els clients pesats o clients d'aula, que no són més que ordinadors d'escriptori (amb disc dur i el sistema instal·lat) que utilitzen alguns recursos del servidor, principalment l'autenticació i l'emmagatzematge de fitxers.

5. Què cal utilitzar, client lleuger, semilleuger o pesat?

En la taula següent veiem un resum de les característiques i diferències principals entre clients lleugers, semilleugers i pesats, que ens poden servir d'ajuda per a decidir-nos per un o un altre tipus de client: