1. Mode tàctil
Encara que en LliureX 21 ja s'han introduït millores per a facilitar l'ús de l'escriptori sense necessitat de tindre un teclat físic connectat, l'ús típic del mode tàctil és el d'un monitor interactiu o portàtil en mode tauleta on no hi ha un teclat físic, sinó una pantalla tàctil i/o un bolígraf digital, conegut sovint com a 'stylus'.
1.1. Instal·lació del paquet tàctil
Des del Zero-center, podem instal·lar un paquet que millora l'experiència tàctil. Es denomina LliureX-Touch i instal·lar-lo no té més complexitat que fer-hi clic damunt i esperar. Això ens portarà al ja conegut instal·lador d'EPI, on només hem de prémer en Instal·la per a completar l'operació. Podem repetir aquest pas en un futur per a desinstal·lar aquesta característica.
A partir ara, quan tornem a entrar en la sessió, disposarem d'un teclat en pantalla que apareixerà de manera automàtica quan el focus se situe sobre un element d'escriptura. El teclat en pantalla apareixerà en la part inferior de la pantalla i tractarà, en la mesura possible, de compartir l'espai amb la finestra de treball.
2. Teclat en pantalla fora de l'escriptori
El teclat en pantalla no deixa de ser una aplicació d'escriptori. Fora d'aquest àmbit no funciona. No obstant això, l'assistència tàctil continua sent necessària. Dos punts importants són la pantalla d'inici de sessió i el bloqueig de pantalla. Aquests dos xicotets entorns són responsables de proveir els seus propis mecanismes d'accessibilitat. A continuació, expliquem com activar un teclat en pantalla en aquests casos.
El funcionament d'aquest teclat és molt similar al d'altres teclats tàctils que podem trobar en telèfons intel·ligents i dispositius similars.
2.1. Pantalla d'inici de sessió
Per a la pantalla d'inici de sessió, habilitar el teclat és molt senzill. En la barra inferior cap a l'esquerra, hi ha un botó amb la silueta d'un teclat. Aquest botó es commuta habilitant o no el teclat en pantalla. En activar-lo, immediatament veurem com la xicoteta finestra central d'inici de sessió puja per a deixar espai al teclat, encara que aquest no siga visible.
Quan el focus se situa sobre un camp de text, el teclat es farà visible.
En la part inferior a l'esquerra de la barra espaiadora, disposem d'un botó amb la silueta d'un globus terraqüi. Si hi fem clic damunt, podrem canviar l'idioma del teclat. A l'esquerra d'aquest botó, tenim un altre etiquetat com a &123 que commuta les diferents capes de caràcters del teclat. Això és necessari per a alguns signes de puntuació, parèntesi, etc. Finalment, baix a la dreta hi ha un botó que oculta el teclat.
2.2. Pantalla de bloqueig
De manera similar, la pantalla de bloqueig disposa d'un botó que permet commutar el teclat en pantalla. I de la mateixa manera, quan s'activa, la finestra d'inici de sessió, puja per a facilitar un espai al teclat que apareixerà quan tinguem el focus en un camp de text.
3. Mostrar Onboard manualment
En determinades situacions, ens pot interessar commutar la visibilitat d'Onboard de manera manual. Un possible cas és quan es desplegue automàticament perquè hem posat el focus en una caixa de text, però realment no necessitem el teclat en pantalla i la seua presència consumeix un espai molt valuós en l'àrea de treball. L'altre cas és bàsicament l'oposat: Onboard hauria d'haver-se desplegat automàticament, però no ho ha fet. Això passa amb algunes aplicacions, com, per exemple, el navegador Chromium.
En ambdós casos, la manera de procedir és la mateixa: en l'àrea de notificacions de l'escriptori, Onboard mostra una icona sempre que l'aplicació està arrancada, independentment de si en aquest moment el teclat en pantalla està visible o no. En fer clic sobre aquesta icona, es desplega un xicotet menú contextual. La primera acció és Mostra/Oculta Onboard. Farem clic ací per a forçar Onboard a mostrar-se o ocultar-se.
